STATEMENT - FOTOGRAFIA

​

El meu nom és Júlia Fernández i Roig. Ara tinc vint anys i sóc d'un poble a les portes de l'Empordà. Fa dos anys que visc endinsada en un món nou per a mi, el món del cinema. Però la meva relació amb el cinema és d'antuvi, fa anys que intento congelar en imatges la vida que m'envolta.

 

Durant la meva trajectòria sempre he realitzat moltes activitats. Durant un temps em va fascinar el món del teatre. Aquella sensació de sortir a l'escenari, i que t'il·luminessin els focus, provocant-te una ceguesa instantània i poder escoltar el silenci absolut del públic, em generaven unes sensacions inexplicables. Amb aquesta ceguesa, jo podia controlar a un públic gràcies al meu cos i a la meva veu; amb el que deia i feia. Però alguna cosa em faltava, alguna cosa no era exactament el que jo volia. Mirant-ho amb retrospectiva, podria dir que era aquella ceguesa. La llum que m'enlluernava em mostrava exactament el que no em funcionava del teatre. Jo controlava només fins a cert punt el que la gent veia de mi, però un dia vaig canviar de paper, vaig decidir ser jo qui controlés aquells focus, així doncs enlluernant als altres. Aleshores vaig veure que amb la foto, amb el cine, jo podia controlar-ho tot, tot el que veu la gent, ja que és allò que jo ja he vist, el meu ull sobre la realitat. I crec que això és l'essència del cine; no una llum que et cega, sinó una llum que t'obre els ulls. Així doncs vaig trobar el que sobrepassava les meves sensacions inexplicables; la fotografia.

 

Des d'aleshores sempre m'han reconegut tenir força traça amb la fotografia, però això és relatiu al meu petit món empordanès. El que sé del cert és que necessito, i vull, obrir portes, tanmateix tinc clar que la fotografia m'apassiona i que vull i necessito aprendre més i més.

 

En entrar a l'Escac se'm va obrir un nou ventall al món de la fotografia, ja que les seves fronteres anaven molt més enllà del que jo podria haver imaginat mai. I, puc assegurar, que, descobrir aquests nous horitzons, m'ha fet sentir més atreta per aquesta especialitat. M'ha fet veure un mar de possibilitats sobre les quals navegar.

 

El meu motor és la mirada, crec que la fotografia és el recurs plàstic per a explicar històries, ja que mitjançant aquesta pots arribar a construir i transmetre el que tu desitgis; cada pla és un sintagma, com diria Metz.

La càmera es converteix en mi, en un nou sentit, amb el qual expressar el que sento, alhora podent expressar els que senten els altres, el que volen transmetre.

Vull aprendre a captar noves mirades, així com crear-ne una de pròpia, noves formes de transmetre i tècnica.

 

Sé que el treball en equip és imprescindible per a qualsevol fita important en aquest món, i això referma la meva voluntat d'endinsar-me en aquest món de la fotografia, on, a part de conèixer gent nova, i potenciar vincles, aprenc diferents formes d'enfocar els projectes i em realitzo com a persona.